Aquesta novel·la és sobre la maternitat. Sobre com s’experimenta i es plasma al paper quan una té por de perdre-s’hi. Les angoixes durant l’embaràs, la por de no estar a l’altura, de no saber estimar, de no saber cuidar. L’extenuació física i emocional, el pes de la responsabilitat, les tensions que afloren en la parella quan es qüestionen els rols establerts. També la inquietud davant la possibilitat que el nadó t’absorbeixi la vida, que t’obligui a deixar-ho tot enrere. I, per això, l’escriptura es converteix en un dic i en un instrument per continuar sent una mateixa.
La meva feina és un artefacte polièdric, construït a partir d’entrades de diari, cartes, poemes i reflexions de l’Anna, la protagonista, en un intent obstinat de construir una narració honesta i expansiva, que va i ve en el temps i acumula possibles inicis, desenvolupaments i finals, com si encara fos una feina en brut, en constant revisió.
Olga Ravn, que ens va enlluernar a La plantilla amb la seva exploració de les diferents formes de vides treballadores, firma ara una novel·la que planteja la convivència entre les diferents feines d’una dona. Un llibre valent i radical que es pregunta –i ens pregunta– si poden coexistir l’escriptora i la mare, o si, en canvi, s’acaben devorant l’una a l’altra.
Olga Ravn (Copenhague, 1986) es una de las voces más destacadas de la poesía y la narrativa danesas. Debutó en 2015 con Celestine, acogida con grandes elogios por parte de la crítica, a la que siguió cinco años después la novela de ficción distópica Los empleados (publicada en Anagrama en 2023), nominada al Premio Booker Internacional y al Premio Ursula K. Le Guin e incluida por la revista Time en su lista de lecturas imprescindibles de 2022: «Olga Ravn juega con el estilo en esta adictiva distopía que habla de la deshumanización y alerta de un posible futuro... Lo que brilla es un extrañamiento constante logrado con una variada gama de recursos literarios: descripciones objetivas, enumeraciones líricas, atrevidas elipsis, preguntas recurrentes... al servicio de unas voces perdidas en su vacío al estilo de Beckett» (Gonzalo Torné, El Mundo - La Lectura); «Una pequeña y contundente rara avis de, literalmente, otro planeta, un fantástico oscurísimo, algo parecido a una kubrickiana distopía laboral... Una sátira salvaje» (Laura Fernández, Babelia). En 2015, junto a Johanne Lykke Holm, fundó el proyecto Hekseskolen, un grupo de performance feminista y escuela de escritura experimental, y ejerce además como traductora, profesora y crítica literaria.