Eben

A Ryszard Kapuściński se l’ha considerat, sovint, el millor reporter del segle XX. Segons ell mateix, el periodisme autèntic és l’internacional, aquell que aspira a produir algun canvi al món, i als seus escrits s’hi reflecteix aquest anhel. A Eben, Kapuściński se submergeix en el continent africà defugint les parades obligatòries, els estereotips i els llocs comuns. Viu a les cases dels ravals més pobres, plenes de paneroles i esclafades per la calor; emmalalteix de malària cerebral; està a punt de ser assassinat per un guerriller; té por i es desespera. Però no perd mai la mirada lúcida i penetrant del reporter i no renuncia a la fabulació del gran narrador: parli d’Idi Amin o de la tragèdia de Ruanda, d’una jornada anodina en un poble qualsevol o de la ciutat de Lalibela, paràgraf rere paràgraf les pàgines d’Eben basteixen el vívid mosaic d’un món carregat d’inquietud. Un llibre extraordinari, guardonat amb el Premi Viareggio, i que, a cavall de la crònica, la història i la ficció, se situa, en paraules de Lawrence Weschler, «just entre Kafka i García Márquez».